Sembla increible com arriba a enganxar una cosa tan passada de moda com el cosir. Vam fer una revolució de la dona "tan ben feta" que ens vam oblidar de guardar les coses bones que teniem. Ara fa poc la Nuria em comentava com de divertit va ser cosir les disfresses de carnaval unes mares totes juntes. I és que la nostra generació vam decidir que això era de "maruja". Poc a poc tot es va posant al seu lloc i en aquesta societat on cada un és a casa seva amb la TV i l'ordinador, apareix una activitat que feta en grup proporciona els mateixos efectes que una bona sessió de psicoteràpia i… oh meravella! el resultat pots tocar-lo, regalar-lo, es com si cada peça de patchwork fossi una dèria que desapareix. Aixi que per a que veieu com van les "sessions" us he penjat la fotografia del treball fet fins ara.
Entrades
2 comentaris:
I tan que no para :p ultimament ni actualitzar... jaja
Maco aixo... cualsevol dia demano hora per apuntar-me a classe.... que aixi aprendria algo...
Hi ha exàmen final? esque aixo d'estudiar...
Sort i ànims que fins ara queda molt be! ;)
Marc
uiuiui, el talleret porta molt de temps inactiu.
Que sapigueu que es tota una experta, que m'ha fet una bossa/caixa on deixar tots els cacharrillos que va de perles.
jeje
Merci per tot i a actualitzar... que escric jo mes que l'autora del blog.
Marc
Publica un comentari a l'entrada