El talleret es que no para

Sembla increible com arriba a enganxar una cosa tan passada de moda com el cosir. Vam fer una revolució de la dona "tan ben feta" que ens vam oblidar de guardar les coses bones que teniem. Ara fa poc la Nuria em comentava com de divertit va ser cosir les disfresses de carnaval unes mares totes juntes. I és que la nostra generació vam decidir que això era de "maruja". Poc a poc tot es va posant al seu lloc i en aquesta societat on cada un és a casa seva amb la TV i l'ordinador, apareix una activitat que feta en grup proporciona els mateixos efectes que una bona sessió de psicoteràpia i… oh meravella! el resultat pots tocar-lo, regalar-lo, es com si cada peça de patchwork fossi una dèria que desapareix. Aixi que per a que veieu com van les "sessions" us he penjat la fotografia del treball fet fins ara.

Encara no l'hi hem posat nom però ja tenim talleret de patchwork

El dissabte passat vam començar el nostre taller a casa la Gemma, va haver-hi molt de berenar i moltes ganes de cosir. Tantes eren les ganes de cosir que el berenar no el tastava ningú. Està vist i comprovat que el pachtwork es un vici que supera fins i tot a a unes pastetes. Jo que fa més temps que hi dedico hores lliures no vaig tenir pietat ni de la xocolata desfeta ni del pastis de formatge que va dur la Laura. Hores d'ara em sembla que totes ja han acabat els deures i estan esperant la propera trobada.
Felicitats a totes, nenes,…que ho feu molt bé!!