Per fi puc actualitzar amb la seguretat que no aixafo cap sorpresa, perquè va ser divertit veure la cara de la mare de la Cloe quan va trobar-se tots els ànecs a sobre la taula, i desprès de dir-li que encara els hi faltava una sessió.
Estem totes tan orgulloses dels nostres "fills" que semblàvem lloques de tan que ens vam inflar.
Desprès de dos dissabtes treballant com si fóssim un taller xinès clandestí, això si millor alimentades, vàrem aconseguir la nostra fita, els 16 ànecs meravellosos.
I el més divertit en Manu va sofrir el famós efecte col·lateral dels que s'apropen al patchwork: acabar fent alguna cosa. En el seu cas, desprès d'estar fent-nos el berenar cada dia va acabar retallant etiquetes per posar el nom i la data de naixement. Davant del seus amics segur que ho nega, però jo crec que en el fons si llençaria de cap a cosir amb nosaltres.
Espero que hi hagi algú més que el Marc que comenti perquè ja em comença a fer una mica de "yuyu" saber que algú entra en el blog i MMMMMMIIIIIIIIRAAAAAA!!!! però no diu res. Apa animeu-vos que sempre alegra que algú contesti a les parrafades.