Em fa molta il.lusió actualitzar el bloc amb aquest coixí de la Laura. Estic molt contenta de que una idea esborrajada que va sorgir abans del nadal del any passat hagi tingut com a resultat desprès de 6 mesos aquesta obra d'art.
La idea d'unes dones que en un moment determinat vam decidir passar una estona juntes, fent servir les mans per alguna cosa més que treballar dins i fora de casa, alguna escèptica amb les seves pròpies habilitats, alguna dubtant si podria ensenyar el poc que sabia, però totes amb ganes de cosir
I aquí hi ha un dels primers treballs acabats amb molt d'amor i amb moltes esperances. Laura, esperem que molt aviat algú que encara no coneixes s'hi pugui abraçar i pensar que temps ençà algú l'estava esperant i estimant.
Entrades
4 comentaris:
Esque aixo es com un fill, depres d'uns messos veus que tot l'esforç ha valgut la pena, i que tothom ha canviat (sempre cap a millor) i així cuan ho tens, t'adones de tot el que ha passat.
Ademes ha servit per passar bones estones no? soposo que en tot aquest temps us haureu ensenyat les unes a les altres, haureu rigut, ajudat, parlat, i moltes altres coses que us hauran unit i que ara ja no es pot trencar.
Aixo es el millor de fer coses en comú durant tant de temps, que en el moment que no ho tens ho trobes a faltar i rapidament busques la manera de tornar a quedar, per fer alguna altre cosa, sempre innovant i aprenent mes.
Avui petita parrafada, se que algunes vegades em paso, pero son les 12 de la nit i dema no tinc classe aixi que m'ho volia pendre amb calma i dir tot el que volia dir.
Gràcies pels comentaris al fotolog, sempre em fa il·lusió rebren algun de nou, ja que els meus "amics" no m'escriuen... ;( tener amigos para esto
Vinga va a demanar que la gent comenti!! que val que jo escrigui per 3 o 4 pero aixo s'ha domplir mes!! que (i no es per fer la pilota) val la pena, que treballar per propi plaer es mes gratificant, pero ho es mes cuan es reconeix.
Marc
Ara acabo de veure el comentari del fotolog, que per cert tambe toca renovar
Dons com be has dit, no donc abast a llegir tant, buff esque s'em cansen els ulls.
i respecte a house, nohe pogut mirar-ho encara. Avui he fet "l'exàmen" de recuperació (dic l'exàmen perque nomès era un xD)i apartir de dema cuan hagui enllestit un parell de cosetes tindre temps per disfrutar amb una de les sèries mes bones que he conegut i tot gràcies a tu, entre aixo i la petita lectura que tinc preparada (uns 10 o 12 llibres que volia mirar) em sembla que pasare l'estiu torrant-me al sol (si es que hi ha) i si no n'hi ha acabare remirant els capitols de house.
Merci un altre cop,i ara si es hora d'anar desfilant cap al llit, em despedeixo fins la pròxima ( o no) actualització
Marc
Aix! Quina emoció veure el meu coixinet! Però més emoció encara llegir aquestes paraules. Ho confeso: unes llagrimetes m'han caigut per la cara, i és que estoy muy sensiblona yo!Quin detall!
Això espero, que aquest coixinet pugui ser abraçat per aquesta personeta que ens espera tant lluny, però que ja és als nostres cors.
Gràcies profe!!!!!!!
Laura
felicitats Laura! M'agrada molt el coixí. veuràs com ben aviat el podràs fer servir i encara l'apreciaràs molt més. Es molt bònic!.
Una abraçada,
MontseC
Publica un comentari a l'entrada