Ositos a Madriiiiiid

Hoy han marchado hacia Madrid en puente aéreo dos ositos catalanes.
Espero que a Carmen y a Alberto les gusten. En la foto los dos ositos se despedían de Barcelona con alguna lagrimita por si no volvían a ver el mar. Espero que la mamá de Carmen y el papá de Alberto se decidan a traerlos algun día a ver la ciudad que los vió "coser".
Diana y Sergio:
A mi no me gusta el futbol, o sea que los ositos sean rojo y azul no tiene nada que ver con el Barça.
Besotes para vosotros y vuestros bebitos.

La Fira de Tona

El dissabte vam anar a Tona a visitar la Fira Fil a l'agulla, petitona però agradable. Hi havia una mica de tot. Diuen que als pots petits hi ha la millor melmelada i jo vaig trobar un regalet per mi, el que hi ha a la foto. Un genuí kit d'una nina Tilda. Estic emocionada, no sé ni quan començar. Ademés felicito a l'organització per la gran idea de col.locar a l'entrada uns inflables pels nens, ells s'ho van passar d'allò més bé i jo encara més sabent que tenia una estoneta per a mi sola.

El coixí de la Gemma

Aquí podeu veure el coixí fet de Log Cabin que li vaig regalar a la Gemma, ara ella està fent el germà bessó però en diferents colors. A veure si acaba i el podem penjar.
Com podeu veure he afegit adreces per comprar les teles als Estat Units, tal i com va l'euro potser és qüestió de pensar-ho.

A que són xules?

A que són xules les meves nenes, com en aquesta última trobada no hem fet fotos us penjo les últimes que he trobat, ja ho sé sóc un desastre i n'hauria de tenir més. Per ara us hi haureu de conformar, poc a poc més...
La vaca-vànova va endavant ja falta poc per tenir fotos esteu atents...

Apa no us podeu queixar

Torno a estar aquí, ja ja no ha tingut temps ni de fer cap comentari el Marc. Aquí us poso un coixí que he fet pe la peque, molt suau perquè és de franel·la. La tècnica no sé com es diu però queda un serrell molt maco.
Ànims al talleret i a veure si la Laura passa la recepta del pastis que va fer aquest dissabte. A la propera sessió faré fotos de la merendola que fem, que també és important.
Bé fins aviat i que disfruteu patchworquejant (apa vaja paraula més xula que m'ha sortit)

Es veritat, no tinc vergonya

És increïble com passa el temps i no actualitzo el blog, sembla que després de fer-lo m'he relaxat i això no pot ser. Per a que no em mengeu el "tarro" entre tots us penjo algunes cosetes que he fet. Ah! i la vànua de les vaques va a tota banya!!! Ja em queda poc intentaré fer una foto perquè vegeu com va. N'hi estic enamorada, no sé com m'ho faré per regalar-la... perquè és per qui és... que si no...

Aquest es el cuiner porta bosses que vaig fer ambs els patrons d'una "Patchwork Secrets" que em van regalar. En un atac de bona nena el vaig regalar a la meva mare. Increïble, quan va arribar a casa el primer que va fer va ser penjar-lo a la cuina. No el va deixar "aparcat" com altres coses que li regalen. Em va fer molta il.lusió.

El talleret es que no para

Sembla increible com arriba a enganxar una cosa tan passada de moda com el cosir. Vam fer una revolució de la dona "tan ben feta" que ens vam oblidar de guardar les coses bones que teniem. Ara fa poc la Nuria em comentava com de divertit va ser cosir les disfresses de carnaval unes mares totes juntes. I és que la nostra generació vam decidir que això era de "maruja". Poc a poc tot es va posant al seu lloc i en aquesta societat on cada un és a casa seva amb la TV i l'ordinador, apareix una activitat que feta en grup proporciona els mateixos efectes que una bona sessió de psicoteràpia i… oh meravella! el resultat pots tocar-lo, regalar-lo, es com si cada peça de patchwork fossi una dèria que desapareix. Aixi que per a que veieu com van les "sessions" us he penjat la fotografia del treball fet fins ara.