Ets tu el meu príncep blau?

Increïble el que fan les mamàs per les seves nenes. La Núria li ha fet aquesta aplicació d'una granota a la tovallola de la seva filla. No sabem del cert si el que vol és que quan vagi a la platja se li apropin els prínceps blaus i aparegui a casa amb nuvi o que no se li apropin els nois al veure que ja té una granota a qui petonejar.
Marina, ja ens explicaràs com van els dies de platja i sorra.

Traductor al castellà

Perdoneu haver tardat tant en actualitzar, realment he tingut massa coses a fer aquests dies i l'he deixat abandonat.
He llegit un comentari d'una blogger, la sacha; que no entenia el català però continuaria passant. No vull fer de l'idioma un problema així que m'he buscat la vida i he trobat una solució:
trobareu un petit botó a la dreta que tradueix el blog al castellà, realment heu de provar-ho perquè les traduccions en algun cas són rocambolesques però és el millor que he trobat, seguirem investigant...
VA POR TI SACHA

Ara si que sí la gran "patada" ja està aquí

Per fi puc actualitzar amb la seguretat que no aixafo cap sorpresa, perquè va ser divertit veure la cara de la mare de la Cloe quan va trobar-se tots els ànecs a sobre la taula, i desprès de dir-li que encara els hi faltava una sessió.




Estem totes tan orgulloses dels nostres "fills" que semblàvem lloques de tan que ens vam inflar.
Desprès de dos dissabtes treballant com si fóssim un taller xinès clandestí, això si millor alimentades, vàrem aconseguir la nostra fita, els 16 ànecs meravellosos.


I el més divertit en Manu va sofrir el famós efecte col·lateral dels que s'apropen al patchwork: acabar fent alguna cosa. En el seu cas, desprès d'estar fent-nos el berenar cada dia va acabar retallant etiquetes per posar el nom i la data de naixement. Davant del seus amics segur que ho nega, però jo crec que en el fons si llençaria de cap a cosir amb nosaltres.

Espero que hi hagi algú més que el Marc que comenti perquè ja em comença a fer una mica de "yuyu" saber que algú entra en el blog i MMMMMMIIIIIIIIRAAAAAA!!!! però no diu res. Apa animeu-vos que sempre alegra que algú contesti a les parrafades.

Coixi XINÈS de la Laura

Em fa molta il.lusió actualitzar el bloc amb aquest coixí de la Laura. Estic molt contenta de que una idea esborrajada que va sorgir abans del nadal del any passat hagi tingut com a resultat desprès de 6 mesos aquesta obra d'art.
La idea d'unes dones que en un moment determinat vam decidir passar una estona juntes, fent servir les mans per alguna cosa més que treballar dins i fora de casa, alguna escèptica amb les seves pròpies habilitats, alguna dubtant si podria ensenyar el poc que sabia, però totes amb ganes de cosir
I aquí hi ha un dels primers treballs acabats amb molt d'amor i amb moltes esperances. Laura, esperem que molt aviat algú que encara no coneixes s'hi pugui abraçar i pensar que temps ençà algú l'estava esperant i estimant.

La GRAN "PATADA"

Dissabte 31 de maig, 17 hores, som 6 amb l'agulla a punt… comença LA GRAN "PATADA", cosir 16 ànecs Tilda com a recordatori del bateig de la Cloe.
Ens hem reunit "EL EQUIPO A" la Lourdes, la Gemma, la Laura, l'Elena, la Nuria, jo i la Marina que porta la intendència (fa la xocolata desfeta i les fotos).


Desprès de més de tres hores:
16 potes acabades
16 becs cosit i planxats
16 ànecs dibuixats i preparats per cosir
El trauma de l'Elena superat: ara ja pot girar la roba sense que li suïn les mans BRAVO!!!!!
Mig pastis de poma de la Laura
Mitja safata de pastes


Ens hem repartit la feina (la Gemma amb no se quina excusa d'un examen s'ha escaquejat) i a mida que anem a acabant quedarem per a omplir i muntar.
Ens ho hem passat molt bé fins i tot hem pensat muntar una paradeta a Santa Llúcia, no ho descartem del tot eh?

Una funda per la flauta

Aquesta es la funda per la flauta de la Carla, quan estic escrivint aquest missatge encara no l'ha vist perquè el seu aniversari es demà. Espero que li agradi tant com a mi.
Carla: espero que la teva flauta estigui ben cuidadeta i calentona dintre de la funda i que puguis fer amb ella refilets i cançons ben boniques. Ah! i moltes felicitats en el teu 8é aniversari.

Ositos a Madriiiiiid

Hoy han marchado hacia Madrid en puente aéreo dos ositos catalanes.
Espero que a Carmen y a Alberto les gusten. En la foto los dos ositos se despedían de Barcelona con alguna lagrimita por si no volvían a ver el mar. Espero que la mamá de Carmen y el papá de Alberto se decidan a traerlos algun día a ver la ciudad que los vió "coser".
Diana y Sergio:
A mi no me gusta el futbol, o sea que los ositos sean rojo y azul no tiene nada que ver con el Barça.
Besotes para vosotros y vuestros bebitos.