Pels que diuen que només fem patchwork per menjar

Diuen les males llengües que només fem patchwok per a berenar... potser si o pot ser nooooo...




Aquest va ser el banquet de començament de curs al setembre a casa la Montse, si no recordo malament, un pastís de formatge, una quiche amb forma de cor, un plum cake, melindros i coca.
I una bona xocolata calenta per acompanyar.
Va ser un començament molt maco amb nens, marits i gossos saltironejant pel jardí mentre nosaltres cosíem i començàvem els projectes de Nadal.
Vam acabar poques coses, però en vam començar moltes.
A la trobada d'octubre ja vam començar a veure cosetes, va ser fantàstic, érem un munt i tothom va fer alguna xulada. Podem veure les primeres estrelles de la Laura M i la Conxi, el començament d'un arbre de Nadal de la Lourdes (heu de tenir en compte que ara ja té un bosc noruec complet), un petit abret de la Laura P, el començament d'un jardí de la iaia de la Núria i un coixí per les agulles de la Berta.
Tan la Conxi com la Berta i la Laura M era el primer cop que venien al talleret, i ja hi van sortir amb una feina feta i acabada. Ja tenim enviciades a 3 més (això es millor que el Facebook).

I demà A CREATIVA...

El meu primer SAL i de Tilda

Aquest cop m'apunto a un SAL, amb una operació a la família que tindrà una recuperació de 2 mesos i un caos logístic considerable, he pensat que el millor que puc fer és afegir una mica de moviment a la meva vida, total nomes serem uns 13 a sopar i uns 10 al dinar de Nadal.
Que més puc demanar?
Apa, que si a algú l'interessa...
countryvero.blogspot.com
Hi ha temps fins el 22 de novembre.

Quins coixins els de la Lourdes

Aquests són els coixins de la Lourdes o més ben dit ja són els del Marc. Ara ens falta la vànova que s'està gestant. Ara totes estem amb el Nadal, poca cosa més a pensar, jingle bells jingle bells!!!

Montse "La màquina total"

Hi ha que veure com li dona a l'agulla aquesta noia. Per mi que no dorm…
Us presento la primera vànova que va fer sense tenir idea de patchwork, es clar, ella va començar per la més fàcil, una de matrimoni.

Més tard, havent-la convençut sa germana per que s'ajuntes amb nosaltres, va venir un dissabte i per mi que ho va fotografiar i ho va gravar tot perquè de cop i volta tenia fets 4 blocs del sample, digueu-me si no és una "terminator".






Ve un altre dia li explico com fer un vitrall, i en tres dies ja té fet tot el top i això que la va pescar una turmenta i se li va anar tot el retolador d'aigua (però ni Sant Pere la va poder parar). I em direu: No deu fer un altra cosa? JA!!! té dos fills i una feina.
Realment estic pensant que potser em rossega l'enveja, jo encara no he vestit la Tilda que tinc entre mans, potser ara que he començat les vacances...
Ja us ho explicaré a la pròxima actualització.

Ets tu el meu príncep blau?

Increïble el que fan les mamàs per les seves nenes. La Núria li ha fet aquesta aplicació d'una granota a la tovallola de la seva filla. No sabem del cert si el que vol és que quan vagi a la platja se li apropin els prínceps blaus i aparegui a casa amb nuvi o que no se li apropin els nois al veure que ja té una granota a qui petonejar.
Marina, ja ens explicaràs com van els dies de platja i sorra.

Traductor al castellà

Perdoneu haver tardat tant en actualitzar, realment he tingut massa coses a fer aquests dies i l'he deixat abandonat.
He llegit un comentari d'una blogger, la sacha; que no entenia el català però continuaria passant. No vull fer de l'idioma un problema així que m'he buscat la vida i he trobat una solució:
trobareu un petit botó a la dreta que tradueix el blog al castellà, realment heu de provar-ho perquè les traduccions en algun cas són rocambolesques però és el millor que he trobat, seguirem investigant...
VA POR TI SACHA

Ara si que sí la gran "patada" ja està aquí

Per fi puc actualitzar amb la seguretat que no aixafo cap sorpresa, perquè va ser divertit veure la cara de la mare de la Cloe quan va trobar-se tots els ànecs a sobre la taula, i desprès de dir-li que encara els hi faltava una sessió.




Estem totes tan orgulloses dels nostres "fills" que semblàvem lloques de tan que ens vam inflar.
Desprès de dos dissabtes treballant com si fóssim un taller xinès clandestí, això si millor alimentades, vàrem aconseguir la nostra fita, els 16 ànecs meravellosos.


I el més divertit en Manu va sofrir el famós efecte col·lateral dels que s'apropen al patchwork: acabar fent alguna cosa. En el seu cas, desprès d'estar fent-nos el berenar cada dia va acabar retallant etiquetes per posar el nom i la data de naixement. Davant del seus amics segur que ho nega, però jo crec que en el fons si llençaria de cap a cosir amb nosaltres.

Espero que hi hagi algú més que el Marc que comenti perquè ja em comença a fer una mica de "yuyu" saber que algú entra en el blog i MMMMMMIIIIIIIIRAAAAAA!!!! però no diu res. Apa animeu-vos que sempre alegra que algú contesti a les parrafades.

Coixi XINÈS de la Laura

Em fa molta il.lusió actualitzar el bloc amb aquest coixí de la Laura. Estic molt contenta de que una idea esborrajada que va sorgir abans del nadal del any passat hagi tingut com a resultat desprès de 6 mesos aquesta obra d'art.
La idea d'unes dones que en un moment determinat vam decidir passar una estona juntes, fent servir les mans per alguna cosa més que treballar dins i fora de casa, alguna escèptica amb les seves pròpies habilitats, alguna dubtant si podria ensenyar el poc que sabia, però totes amb ganes de cosir
I aquí hi ha un dels primers treballs acabats amb molt d'amor i amb moltes esperances. Laura, esperem que molt aviat algú que encara no coneixes s'hi pugui abraçar i pensar que temps ençà algú l'estava esperant i estimant.

La GRAN "PATADA"

Dissabte 31 de maig, 17 hores, som 6 amb l'agulla a punt… comença LA GRAN "PATADA", cosir 16 ànecs Tilda com a recordatori del bateig de la Cloe.
Ens hem reunit "EL EQUIPO A" la Lourdes, la Gemma, la Laura, l'Elena, la Nuria, jo i la Marina que porta la intendència (fa la xocolata desfeta i les fotos).


Desprès de més de tres hores:
16 potes acabades
16 becs cosit i planxats
16 ànecs dibuixats i preparats per cosir
El trauma de l'Elena superat: ara ja pot girar la roba sense que li suïn les mans BRAVO!!!!!
Mig pastis de poma de la Laura
Mitja safata de pastes


Ens hem repartit la feina (la Gemma amb no se quina excusa d'un examen s'ha escaquejat) i a mida que anem a acabant quedarem per a omplir i muntar.
Ens ho hem passat molt bé fins i tot hem pensat muntar una paradeta a Santa Llúcia, no ho descartem del tot eh?

Una funda per la flauta

Aquesta es la funda per la flauta de la Carla, quan estic escrivint aquest missatge encara no l'ha vist perquè el seu aniversari es demà. Espero que li agradi tant com a mi.
Carla: espero que la teva flauta estigui ben cuidadeta i calentona dintre de la funda i que puguis fer amb ella refilets i cançons ben boniques. Ah! i moltes felicitats en el teu 8é aniversari.

Ositos a Madriiiiiid

Hoy han marchado hacia Madrid en puente aéreo dos ositos catalanes.
Espero que a Carmen y a Alberto les gusten. En la foto los dos ositos se despedían de Barcelona con alguna lagrimita por si no volvían a ver el mar. Espero que la mamá de Carmen y el papá de Alberto se decidan a traerlos algun día a ver la ciudad que los vió "coser".
Diana y Sergio:
A mi no me gusta el futbol, o sea que los ositos sean rojo y azul no tiene nada que ver con el Barça.
Besotes para vosotros y vuestros bebitos.

La Fira de Tona

El dissabte vam anar a Tona a visitar la Fira Fil a l'agulla, petitona però agradable. Hi havia una mica de tot. Diuen que als pots petits hi ha la millor melmelada i jo vaig trobar un regalet per mi, el que hi ha a la foto. Un genuí kit d'una nina Tilda. Estic emocionada, no sé ni quan començar. Ademés felicito a l'organització per la gran idea de col.locar a l'entrada uns inflables pels nens, ells s'ho van passar d'allò més bé i jo encara més sabent que tenia una estoneta per a mi sola.

El coixí de la Gemma

Aquí podeu veure el coixí fet de Log Cabin que li vaig regalar a la Gemma, ara ella està fent el germà bessó però en diferents colors. A veure si acaba i el podem penjar.
Com podeu veure he afegit adreces per comprar les teles als Estat Units, tal i com va l'euro potser és qüestió de pensar-ho.

A que són xules?

A que són xules les meves nenes, com en aquesta última trobada no hem fet fotos us penjo les últimes que he trobat, ja ho sé sóc un desastre i n'hauria de tenir més. Per ara us hi haureu de conformar, poc a poc més...
La vaca-vànova va endavant ja falta poc per tenir fotos esteu atents...

Apa no us podeu queixar

Torno a estar aquí, ja ja no ha tingut temps ni de fer cap comentari el Marc. Aquí us poso un coixí que he fet pe la peque, molt suau perquè és de franel·la. La tècnica no sé com es diu però queda un serrell molt maco.
Ànims al talleret i a veure si la Laura passa la recepta del pastis que va fer aquest dissabte. A la propera sessió faré fotos de la merendola que fem, que també és important.
Bé fins aviat i que disfruteu patchworquejant (apa vaja paraula més xula que m'ha sortit)

Es veritat, no tinc vergonya

És increïble com passa el temps i no actualitzo el blog, sembla que després de fer-lo m'he relaxat i això no pot ser. Per a que no em mengeu el "tarro" entre tots us penjo algunes cosetes que he fet. Ah! i la vànua de les vaques va a tota banya!!! Ja em queda poc intentaré fer una foto perquè vegeu com va. N'hi estic enamorada, no sé com m'ho faré per regalar-la... perquè és per qui és... que si no...

Aquest es el cuiner porta bosses que vaig fer ambs els patrons d'una "Patchwork Secrets" que em van regalar. En un atac de bona nena el vaig regalar a la meva mare. Increïble, quan va arribar a casa el primer que va fer va ser penjar-lo a la cuina. No el va deixar "aparcat" com altres coses que li regalen. Em va fer molta il.lusió.

El talleret es que no para

Sembla increible com arriba a enganxar una cosa tan passada de moda com el cosir. Vam fer una revolució de la dona "tan ben feta" que ens vam oblidar de guardar les coses bones que teniem. Ara fa poc la Nuria em comentava com de divertit va ser cosir les disfresses de carnaval unes mares totes juntes. I és que la nostra generació vam decidir que això era de "maruja". Poc a poc tot es va posant al seu lloc i en aquesta societat on cada un és a casa seva amb la TV i l'ordinador, apareix una activitat que feta en grup proporciona els mateixos efectes que una bona sessió de psicoteràpia i… oh meravella! el resultat pots tocar-lo, regalar-lo, es com si cada peça de patchwork fossi una dèria que desapareix. Aixi que per a que veieu com van les "sessions" us he penjat la fotografia del treball fet fins ara.

Val la pena perdre un ratet mirant-ho

Una troballa

Estic provant de linkar un vídeo que espero que interessi a tothom, encara que sigui perquè els americans s'ho empesquen tot. Com podeu veure no ho he aconseguit a la primera, però si en la següent entrada.

Una troballa

Estic provant de linkar un video que espero que interessi a tothom, encara que sigui perque els americans s'hi empesquen tot

Encara no l'hi hem posat nom però ja tenim talleret de patchwork

El dissabte passat vam començar el nostre taller a casa la Gemma, va haver-hi molt de berenar i moltes ganes de cosir. Tantes eren les ganes de cosir que el berenar no el tastava ningú. Està vist i comprovat que el pachtwork es un vici que supera fins i tot a a unes pastetes. Jo que fa més temps que hi dedico hores lliures no vaig tenir pietat ni de la xocolata desfeta ni del pastis de formatge que va dur la Laura. Hores d'ara em sembla que totes ja han acabat els deures i estan esperant la propera trobada.
Felicitats a totes, nenes,…que ho feu molt bé!!

Pirates a la vista

Avui penjo la vànova que vaig fer al meu fill mitja, gran admirador dels pirates y els seus vaixells.
És una vànova ràpida i senzilla, inclús he fet servir un joc de llit fet per fer la part de sota y així a més a més aprofito el llençol ajustable i la coixinera.
I el més important, a qui li vaig fer... li encanta!!!!

El pollastre

Aquest és el "pollo" de la Montse, encara que el vaig acabar a l'abril no ha cantat el kikiriki en el blog fins ara perque principalment fins ara no he tingut cap blog i després perque la Montse no l'havia retratat. Ara ja el puc lluïr i queda aqui posat per a qui el vulgui veu-re.

Bosseta Viatgera

Aquesta es la "famous" bosseta que havia de viatjar amb l'Anita a Nova York per cap d'any, però vet aquí que la vaig acabar massa tard i el raïm se'l va menjar amb mi. Ara ja està preparada per anar demà dilluns amb la seva mestressa, a veure a quin viatge se l'emportarà…